Desvetllem el potencial de persones, equips i organitzacions

Ets aquí:Inici»Feedback News

Com a membres d’una reunió podem tenir més o menys clars aspectes com: els objectius de la reunió, la durada de la mateixa, els criteris per prendre decisions etc…. Una altra cosa és saber quin comportament contribueix en la consecució dels objectius comuns i quin no.

Tots els membres de l’equip són responsables de regular i explicitar quins comportaments són útils, però el responsable últim és qui lidera la reunió (sovint el responsable de l’equip).

A l’article anterior, que podeu consultar al web, explicàvem quins són alguns comportaments dels sabotejadors de reunions i insistíem en la necessitat d’entendre que els sabotejadors creuen fermament que les seves actituds i comportaments són facilitadors per a l’equip.

En aquest article volem llistar un seguit de mesures pràctiques anti-saboteig que podeu aplicar en qualsevol equip en què hàgiu identificat un sabotejador.

Mesures pràctiques anti-saboteig

  • Desvetlla la consciència d’equip, destaca la importància dels objectius comuns, així com la teva funció: protegir el be comú.
  • Explicita les regles del joc a les reunions. En tot equip en funcionament hi ha regles del joc o normes implícites. Algunes ajuden l’equip i d’altres no. Per tant, els responsables han d’explicitar les regles del joc que contribueixen al bon funcionament de l’equip, les han de consensuar i han de vetllar per la seva aplicació. Vegem alguns exemples:
    • Comportaments boicotejadors: Posa sobre la taula la reflexió sobre quins comportaments faciliten les reunions i quins les obstaculitzen. Conversa amb l’equip per arribar a acords concrets per potenciar els facilitadors.
    • Exposa la contribució a l’equip: Cada membre de l’equip comparteix com contribueix (per ex. aportar idees, escoltar a l’equip …) específicament a les reunions. Els companys confirmen, discrepen o afegeixen altres contribucions no expressades.

Si agafem l’exemple de la participació, explicitar les regles del joc es podria expressar així: “Hem de prendre una decisió important i em cal la vostra participació, ja que teniu un punt de vista únic. M’agradaria que cadascú compartís la seva opinió sobre aquest tema”.

  • Sensibilitza sobre la importància del que demanes: Seguint l’exemple proposat: “Per a què és important que en una reunió tots participem?”
  • Posar en valor els beneficis: “Si tots participem més, les reunions seran més amenes, les decisions seran més efectives i ens sentirem més partíceps”.

Reconduir-los

Tal i com hem vist, explicitar i consensuar les regles del joc de l’equip incrementa la probabilitat de que apareguin els comportaments facilitadors però no ens ho garanteixen al 100%.

Per tant, si els sabotejadors prenen vida recomanem:

  • Mostra els fets: Quan el cervell emocional pren les regnes del nostre cervell acostumem a fer judicis de valor (“ja sou adults…”) i generalitzacions (“Sempre, mai, tots”) i això genera un efecte encomanadís en el comportament de l’altre que probablement ens respondrà també des del seu cervell emocional.
    Mostrar els fets significa enumerar de manera el més objectiva possible el que ha passat: “Quan us demano que participeu, esteu en silenci, us mireu els uns als altres i si us pregunto directament, em dieu que no sabeu”.
  • Empatitza: “Comprendre per ser comprès” S.R. Covey. Si volem guanyar-nos l’escolta de l’altre i legitimar-nos com a emissors d’un missatge és fonamental que entenguem de debò el punt de vista de l’altre i li mostrem: “Ja sé que participar en un grup no sempre és fàcil i no tothom se sent còmode. A tots ens ha passat en algun moment o altre. Ara bé ja veureu com poc a poc anirem obrint-nos i sentint-nos més còmodes”.
  • Recorda les regles del joc, indaga i, si cal, negocia: “Ja vam parlar en una altra ocasió sobre la importància de participar…Què està passant?”. Pot ser que els vells hàbits perdurin, que l’equip vulgui però no sàpiga com fer-ho, que el moderador faci qualsevol cosa que interfereixi o que s’hagin de revisar les regles del joc i afegir alguna condició (per ex. anticipar les qüestions per correu electrònic per donar temps per pensar, organitzar en la reunió petits grups amb portaveus per afavorir que les persones més tímides s’expressin…).

Espero i desitjo que després d’aquesta lectura, esperis amb candeletes la teva següent reunió d’equip per “fer muscle” i aplicar tot el que hem compartit.

“Em molesta molt que les persones del meu equip no participin en les reunions”, em va dir una responsable d’equip en una sessió per treballar la gestió de les actituds sabotejadores, tant del propi equip directiu com dels equips que dirigeixen.

A la sessió, els membres de l’equip van definir alguns exemples d’actituds sabotejadores que identificaven a les seves reunions:

  • Els que no participen a les reunions però si que ho fan en altres contextos (“parlen entre ells després de la reunió o vénen a parlar al meu despatx a títol individual”)
  • Els que miren només pels seus interessos personals i pretenen estendre’ls als altres assistents
  • Els pessimistes (“això no te remei”)
  • Els intransigents (“es pensen que tenen sempre la raó”)

Què ens diuen els sabotejadors?

Les reunions d’un equip són un mirall del seu funcionament. El que passa en una reunió reflecteix la consciència d’equip, el sentit de pertinença, la confiança que hi ha en l’equip, l’alineació amb el propòsit, visió i objectius, la capacitat d’assolir millors resultats etc.. Per tant, qualsevol símptoma disfuncional de les reunions, ja sigui en l’efectivitat en la tasca (l’ordre del dia, la temporalització, la presa de decisions, els mètodes emprats ..), com en l’efectivitat en les seves relacions (actituds sabotejadores), mostra la necessitat de “ser” més equip. Per tant els sabotejadors ens estan dient que manca alineament en l’equip.

Sabotejadors o Facilitadors? Dues cares d’una mateixa moneda.

Per a qui està essent un sabotejador: per a qui ho fa o per a qui modera la reunió?

El sabotejador fa el que fa, conscient o inconscientment, per treure’n algun benefici, algun profit. Per tant, des del seu punt de vista el seu comportament és funcional i facilitador de l’assoliment dels seus objectius i interessos, ja siguin individuals o pel seu petit regne de taifes.
D’altra banda, el mateix comportament pot ser funcional o sabotejador per al grup, en funció del context i la intensitat.
Per exemple, fer bromes pot ser un bàlsam en un moment donat d’una reunió, però també pot suposar un sortida de to en un altre moment.

Quina és l’altra cara de la moneda dels sabotejadors? De quina manera poden facilitar les coses?

Els que no participen, són prudents i no prendran riscos de manera impulsiva, els que miren pels seus interessos no es deixaran trepitjar fàcilment i saben posar molt bé els límits, els pessimistes preveuen perfectament possibles amenaces i ens ajuden a anticipar-nos, els intransigents tenen molt clares les seves idees i són persistents en la seva defensa etc…

En canvi, pel moderador de la reunió que té a com a finalitat vetllar per l’equip i, per tant, pel bé comú, aquests comportaments interfereixen o obstaculitzen la consecució dels objectius de la reunió que, com hem dit, són un mirall dels objectius de l’equip.

És important tenir en compte aquesta doble mirada ja que ens permet entendre millor el punt de vista del sabotejador i la seva “bona” intenció.

Ara que ja sabem que tot comportament sabotejador té una bona intenció…Podem ser capaços de veure la intenció positiva en aquest tipus de comportaments quan ens molesten molt?

Suposo que no heu passat per alt la frase que inicia aquest article: “Em molesta molt”.

És fàcil empatitzar quan alguna cosa ens molesta molt?

“Tot el que ens irrita dels altres ens pot ajudar a conèixer-nos a nosaltres mateixos”. Carl Young

Quan alguna cosa ens molesta, possiblement està topant amb la nostra escala de valors i cal ser conscients que la nostra resposta pot ser poc objectiva, serena i adaptativa i, per tant, pot contribuir més al conflicte.

Al proper article explicarem un seguit de mesures pràctiques anti-saboteig per convertir els sabotejadors en facilitadors reals per a l’equip.

M’agrada escriure articles sobre històries, anècdotes o esdeveniments que m’han impactat, commogut, sacsejat i que, per tant, estiguin plens de sentit per a mi. Des d’aquesta vivència en primera persona espero i desitjo arribar més a l’altre i poder transmetre un missatge més viu, més fresc i més encomanadís.

Fa temps que tenia ganes d’escriure sobre la importància de la gratitud. L’experiència em diu i em demostra que ser agraït o agraïda ajuda molt a ser més feliç i, alhora, a fer més feliços als altres. És un valor que admiro en els altres i que miro de cultivar.

Arrel de la mort d’un molt apreciat i admirat col·lega de feina, l’Eduard Escribá Solano, el desig de reflexionar sobre la gratitud i de cultivar-la ha esdevingut una prioritat.

La mort sobtada d’una persona apreciada activa la gratitud. De cop i volta, t’adones que tot allò que aquesta persona era i que oferia als altres (accions, fets, detalls, recursos) ara ho trobaràs a faltar.

Així que la gratitud és una manera amable de mirar el món, els altres i a un mateix. Una manera de mirar que no espera ni exigeix massa i no dóna res per fet. Des d’aquesta sana i juganera suspensió d’expectatives, la persona agraïda se sorprèn i s’alegra quan es veu beneficiada per alguna cosa. L’agraït veu, mira, busca, aprecia i valora els fets que contribueixen al seu benestar. Aquests fets poden ser realitzats per una persona (“gràcies per pensar en mi”) o poden formar part de la vida (“quin dia més lluminós que fa!”).

Podem parlar de gratitud sense expressar-la?

Rebre o donar un agraïment té un impacte positiu al nostre cervell, ja que ajudar a segregar neurotransmissors que s’associen al plaer i al benestar. Per tant, quan sentim agraïment cap algú és recomanable compartir-ho. Hi ha moltes maneres de fer-ho: un gest, una paraula, una frase, una imatge, un detall, etc…

Tot i que fins ara per parlar de la gratitud he parlat en primera persona, ja que necessito experimentar-ho, una de les coses meravelloses de la gratitud és justament centrar-se en l’altre i és el que vull fer ara.

L’Eduard Escribá, Director General del Grupo Emociona, ha estat un excel·lent professional al sector de la Consultoria de desenvolupament i un referent.

L’Eduard era un excel·lent comunicador. Era un contacontes que sabia llegir l’energia i estat emocional dels grups i sabia com transformar-los aportant sempre una altíssima dosi d’optimisme, alegria i entusiasme.

He après de tu com salpebrar un missatge per fer-lo més atractiu i captivador. Aquest ha estat un dels teus esplèndids llegats.

Quina era la teva fórmula secreta?

Crec que el més important d’aquesta fórmula és (em costa parlar en passat) que erets com un nen amb embolcall d’adult. M’explico: l’actitud de jugar, de passar-ho bé, d’il·lusionar, de crear i el sentit de l’humor eren el rerefons del teu missatge. Aquesta predisposició possibilitava que les tècniques fluïssin.

Com a bon contacontes, tenies un repertori immens de contes, històries, anècdotes, imatges, vídeos, jocs, etc… i sabies acompanyar-ho amb el to i els gestos adequats. En aquesta línia d’arribar a l’altre de la millor manera possible, t’inventaves acrònims per fer fàcils les idees complexes. Dominaves l’art de salpebrar els teus missatges amb aquests ingredients i això provocava que la teva audiència tingués els ulls oberts com taronges.

Estic tranquil·la i en pau perquè t’he donat sovint les gràcies. Gràcies per confiar en mi i donar-me l’oportunitat de participar en projectes apassionants i reptadors. Gràcies també ajudar-me a salpebrar els projectes en els quals he participat, i per tant per ser una mica contacontes com tu.

Tot i haver compartit regularment el meu agraïment, com que te’n vas anar molt ràpid, massa ràpid, m’han quedat coses al tinter. No et vaig poder dir l’adéu que m’hauria agradat dir-te. Per això, escric aquestes ratlles i te les dedico a tu.

Escriure alguna cosa adreçada a algú encara que no hi sigui o no ho rebi mai, té un efecte força catàrtic i alliberador per a qui ho escriu. I alhora permet compartir, connectar i ressonar amb altres persones que puguin sentir alguna cosa semblant.

Fins sempre contacontes de l’entusiasme!