Desvetllem el potencial de persones, equips i organitzacions

Ets aquí:Inici»Feedback News»Els superpoders del coach

Els superpoders del coach

Dilluns, 3 Octubre 2016 16:44

Més d’una vegada, en diverses accions de coaching, he tingut la sensació que es percep al coach com a un gran solucionador de problemes que té una pòcima màgica per resoldre tots aquells conflictes o aspectes de transformació personal i grupal que se’ns plantegen.

És com si tinguéssim uns superpoders per desllorigar aquelles traves que ens trobem al llarg de la vida.

Els coachs no tenim cap superpoder ni un vestit de Superman amagat sota la nostra roba. Som facilitadors en les processos de transformació. De fet, som “troncaires” especialitzats en acompanyar a trobar quin és el tronc que cal treure per desfer el nus que no deixa fluir el riu.

No només no ens podem alçar amb la capa de Superman per empènyer amb força el munt de troncs que no deixen passar el riu, sinó que nosaltres mateixos també trobem encallades en la nostra vida personal i professional que també necessiten d’altres “troncaires”.

Fa unes setmanes, organitzant la comunicació de Feedback pel proper curs i compartint un cafè amb la persona que m’acompanya en la comunicació, em vaig adonar que jo mateixa tenia una ennuegada de troncs que em feien percebre la comunicació com un deure feixuc que requeria un temps que no tenia, com una obligació que em martellejava el cap perquè sempre la deixava pel final.

Al llarg del cafè, la professional de la comunicació es va convertir en la meva “troncaire” i em va dir: “només cal que gaudeixis de la comunicació i que deixis de sentir-la com un deure. Comunicar no és una obligació. Només és una manera fantàstica de compartir, en un acte de generositat, tot allò que saps, que penses, que creus, que veus…”.

De manera màgica, un tronc va caure i va desencallar l’embussada. Des de fa unes setmanes he començat a gaudir de la comunicació recollint imatges per piular al Twitter, pensant idees per escriure articles…compartint tot allò que em sembla que pot ser d’utilitat.

L’exemple ratifica dos aspectes interessants per a la reflexió:

– Els coachs no tenim superpoders i només som facilitadors com un “troncaire” més.

– Els professionals de serveis, sigui quin sigui el seu sector, són molt poderosos i amb un valor diferencial major si aconsegueixen convertir-se en “troncaires” des de la seva especialitat i tenir la capacitat suficient d’empatia per captar quin és el motiu de l’encallada pel qual el seu client els ha contractat.

I sí, efectivament, els coachs som molt afortunats (o “suertudos” com diu la meva companya de comunicació), per la possibilitat d’enriquir-nos facilitant els canvis encallats per aquell tronc que fa nosa.