Desvetllem el potencial de persones, equips i organitzacions

Ets aquí:Inici»Feedback News

Benvinguda por!

Dijous, 13 Octubre 2016 16:45

Divendres 29 de juliol. Un amic em diu:

-Avui és el meu últim dia de treball abans de les vacances. M’he deixat la pell a la feina, el meu cap em fa una mala avaluació d’un projecte i quan se’n va no em diu adéu ni em desitja bones vacances… crec que em vol acomiadar”.

-Ho parlaràs amb ell en algun moment?

-No.

La realitat és que el cap mai el va acomiadar. I quan li vaig preguntar “tens por?” va respondre de manera immediata que no, malgrat saber jo que sí que en tenia. A vegades, en sessions de coaching, si el client ha expressat literalment tenir por i jo repeteixo les seves paraules, aquest sol desdir-se’n indicant “bé, por no…”. Per què no ens permetem tenir por i acceptar que la tenim?

La por és una de les emocions estigmatitzades socialment, com moltes altres. No ens està permès tenir por perquè ens diuen que som covards, gallines…

No hi ha emocions bones i emocions dolentes. Totes compleixen la seva funció. També la por.

El gran pas de transformació és l’acceptació. Prendre consciència i assumir que tenim por és el primer pas de la transformació. Quan acceptem que la tenim, podem actuar en els diferents àmbits en què es manifesta:

– En l’àmbit emocional: compartint-lo amb un amic, buscant ajuda externa, escoltant música, veient una pel·lícula que ens provoqui somriures…

– En l’àmbit físic: fent esport, meditació…

– En l’àmbit del pensament: registrant els nostres pensaments i les emocions que ens desperten. D’aquesta manera, identifiquem quins són els pensaments que ens limiten i podem transformar-los.

Les preguntes, un cop acceptat que sentim por, són: com em pot ajudar?què vull fer amb ella? i ¿què faria si no tingués por?. I aquí hi ha la clau, en l’autoconeixement. Quan assumeixo que tinc por i em pregunto què diu de mi aquesta por, m’estic descobrint una mica més.

Així que les emocions no són bones ni dolentes, sinó una font increïble d’aprenentatge en l’autoconeixement d’un mateix que es tradueix en activació a la transformació personal. Benvinguda por, una emoció legítima.

Els superpoders del coach

Dilluns, 3 Octubre 2016 16:44

Més d’una vegada, en diverses accions de coaching, he tingut la sensació que es percep al coach com a un gran solucionador de problemes que té una pòcima màgica per resoldre tots aquells conflictes o aspectes de transformació personal i grupal que se’ns plantegen.

És com si tinguéssim uns superpoders per desllorigar aquelles traves que ens trobem al llarg de la vida.

Els coachs no tenim cap superpoder ni un vestit de Superman amagat sota la nostra roba. Som facilitadors en les processos de transformació. De fet, som “troncaires” especialitzats en acompanyar a trobar quin és el tronc que cal treure per desfer el nus que no deixa fluir el riu.

No només no ens podem alçar amb la capa de Superman per empènyer amb força el munt de troncs que no deixen passar el riu, sinó que nosaltres mateixos també trobem encallades en la nostra vida personal i professional que també necessiten d’altres “troncaires”.

Fa unes setmanes, organitzant la comunicació de Feedback pel proper curs i compartint un cafè amb la persona que m’acompanya en la comunicació, em vaig adonar que jo mateixa tenia una ennuegada de troncs que em feien percebre la comunicació com un deure feixuc que requeria un temps que no tenia, com una obligació que em martellejava el cap perquè sempre la deixava pel final.

Al llarg del cafè, la professional de la comunicació es va convertir en la meva “troncaire” i em va dir: “només cal que gaudeixis de la comunicació i que deixis de sentir-la com un deure. Comunicar no és una obligació. Només és una manera fantàstica de compartir, en un acte de generositat, tot allò que saps, que penses, que creus, que veus…”.

De manera màgica, un tronc va caure i va desencallar l’embussada. Des de fa unes setmanes he començat a gaudir de la comunicació recollint imatges per piular al Twitter, pensant idees per escriure articles…compartint tot allò que em sembla que pot ser d’utilitat.

L’exemple ratifica dos aspectes interessants per a la reflexió:

– Els coachs no tenim superpoders i només som facilitadors com un “troncaire” més.

– Els professionals de serveis, sigui quin sigui el seu sector, són molt poderosos i amb un valor diferencial major si aconsegueixen convertir-se en “troncaires” des de la seva especialitat i tenir la capacitat suficient d’empatia per captar quin és el motiu de l’encallada pel qual el seu client els ha contractat.

I sí, efectivament, els coachs som molt afortunats (o “suertudos” com diu la meva companya de comunicació), per la possibilitat d’enriquir-nos facilitant els canvis encallats per aquell tronc que fa nosa.

La millora de l’atenció al client és un dels aspectes fonamentals per millorar el posicionament de l’empresa i el seu rendiment.

Entrenar les persones que tenen contacte amb el client per gestionar millor situacions crítiques que es poden donar en la relació comercial permet aconseguir millors resultats.

Feedback ha desenvolupat un programa específic per a les persones que interactuen amb el client que els permet identificar les competències que cal millorar i, alhora, entrenar-les per aconseguir millors resultats.

Els equips que interaccionen amb el client sovint han de fer front a situacions d’alt grau de complexitat. La seva interlocució parteix d’una situació complicada tenint en compte que el client interacciona des d’una posició de poder.

Alhora, els equips de contacte amb els clients treballen sota la pressió numèrica dels resultats amb jornades laborals molt intenses.

En aquest sentit, a banda que són la cara d’interlocució de la nostra empresa a l’exterior, són persones i equips que requereixen d’un acompanyament que els permeti aconseguir millors resultats des d’una millor gestió de les seves competències en situacions complexes.

Competències molt útils en situacions d’aquest tipus són: l’autocontrol, saber posar límits a l’altre, flexibilitat, defensar la pròpia postura amb fermesa, comprendre a l’altre…

L’alineació del comportament de les persones de la nostra organització amb els objectius estratègics es tradueix de manera directa en uns millors resultats.