Desvetllem el potencial de persones, equips i organitzacions

Ets aquí:Inici»Feedback News»Converses clau per enfortir els equips en època d’incertesa

Converses clau per enfortir els equips en època d’incertesa

Divendres, 10 juliol 2020 10:54
Webinar 1 Converses per enfortir els equips

Els passats 29 de juny i 6 de juliol, juntament amb Elizabeth Díaz, vam realitzar un cicle de 2 webinars sobre “Com abordar converses valents per enfortir els equips”.
Un tret diferencial d’aquestes webinars és que els hem volgut enriquir nodrint-los de converses que hem mantingut amb diferents interlocutors: amb una mostra de clients, amb la xarxa de Solo Consultores i amb els participants als webinars.

El primer webinar el vam centrar en el poder i la necessitat de crear una cultura de la conversa com a manera de gestionar els equips per transitar per la incertesa que estem vivint i que ha vingut per quedar-se.
Després de 99 dies de confinament ,persones i empreses estem buscant maneres de construir la nova realitat des del nostre nivell d’afectació pel que ha passat.

Per això, en aquests moments el paper dels directius és fonamental perquè són el referent per als seus equips, són el pont entre les necessitats de l’empresa i les necessitats de les persones.
-És vital que facin d’altaveu del que passa, del que estem fent i dels plans que tenim.
-Són generadors de confiança.
-Preocupar-se per saber com estan els equips, què els preocupa, demanar la seva opinió i que sentin que són tinguts en compte.

Les converses són un vehicle clau per reforçar vincles i alinear els equips cap a un propòsit comú. NO conversar té costos i per això, especialment ara, és important gestionar l’art de les converses ja que faciliten:

-La creació d’un clima de confiança i obertura.
-L’alineació amb l’estratègia.
-L’augment en la qualitat de les decisions.
-L’aprenentatge, la innovació i la generació de canvis.
Per això, vam voler preguntar i escoltar els nostres clients sobre quines converses han tingut durant aquest temps i quines realment necessitaven tenir. I el desfassament que s’evidencia és interessant.

Sorprenentment molts destacaven que no han tingut cap espai de conversa. I, en els casos que sí que ho han tingut han estat ells mateixos els que l’han propiciat i el focus ha estat totalment operatiu: per fer seguiment diari, resoldre dubtes o parlar de la tornada a les oficines.
En canvi, hi ha consens sobre les converses que realment necessiten mantenir fan referència a:
-Conèixer la situació actual de l’empresa.
-Tenir claredat sobre objectius i pla a CP.
-Obtenir informació sobre què es va a fer i com ens organitzarem.
-Tenir reconeixement i mostrar interès per les persones i la seva situació.

Seguint el nostre model de treball (Model de Valor Total) per mirar l’organització i els nivells que la componen, podem dir que hauríem de conversar sobre:
Qui som, quin és el nostre sentit, el nostre propòsit com a organització
Com ens relacionem tant interna com externament
Com estem sent efectius gestionant els processos, els recursos i les estructures.
Com ens adaptem: què necessitem aprendre i què necessitem desaprendre.
A més dels nivells de conversa, també tenim les converses transversals, que han de tenir lloc en cadascun dels nivells.

Les converses transversals són:
1) Converses de presa de consciència. Pretenen llegir el present de manera acrítica i valorar com estem responent.
2) Converses de futur. Tenint en compte el present i fem hipòtesis fonamentades i flexibles sobre el futur.
3) Converses d’alineació i compromís. És important tenir en compte a qui fem participi de les anteriors converses i com ho comuniquem per aconseguir la major implicació i apropiació del procés.

Si observem quines converses estem tenint, podem identificar quins nivells estem cuidant o descuidant més. Només així podrem assegurar-nos que mantenim converses sobre totes les palanques essencials en una organització per donar resposta a l’entorn i la incertesa que l’envolta.

“Els més grans èxits de l’ésser humà venen de parlar.
I els més grans fracassos, de no parlar ” – Stephen Hawking